Ara Malikian és un dels violinistes més virtuosos del món. Va estudiar violí sota el guiatge del seu pare en un refugi antiaeri de Beirut (Líban) i, després, a Hannover i Londres. Acostuma a fer 450 concerts a l'any (un i mig al dia!) i visita uns 40 països al llarg de l'any.
És un músic diferent que permet al públic emocionar-se i riure mentre toca música clàssica. La setmana passada va oferir un recital a Barcelona i Lleida -el mateix dia!-. Aquí teniu un fragment d'un dels espectacles més famosos que ha protagonitzat: els Pagagnini.
Us convido a que deixeu les vostres reflexions en l'apartat "Comentaris". No oblideu signar-hi amb el vostre nom!
És un músic diferent que permet al públic emocionar-se i riure mentre toca música clàssica. La setmana passada va oferir un recital a Barcelona i Lleida -el mateix dia!-. Aquí teniu un fragment d'un dels espectacles més famosos que ha protagonitzat: els Pagagnini.
Us convido a que deixeu les vostres reflexions en l'apartat "Comentaris". No oblideu signar-hi amb el vostre nom!
Comentaris
-No li demano,li agraeixo.
Encara que total 'entrevista m'hagi agradat molt aquestes dos coses son les que m'ha cridat mes l'atenció.
Neus Silvestre i Gatell
-No li demano,li agraeixo.
Encara que total 'entrevista m'hagi agradat molt aquestes dos coses son les que m'ha cridat mes l'atenció.
Neus Silvestre i Gatell
Jordi Tudó i Vicens
En resum ma sorprès molt.
JORDI BERTRAN BURO
Xavier Ros Minyarro
1-que el seu pare era interpetre pop famos i no li agradava.
2-que va esta en un refugi antiaeri.
3-que els seu primer amic vaser un turc que eran els que bombegaven el seu pais.
M'ha agrarat molt.
La segona és: que sol vol tocar el violí li es igual els sentims, sol vol cumplir els seus somnis.
La tercera és: que va fer un concert i li van preguntar si tocava música jueva i ell sense sapiguer va dir que si. I al final va col.labora amb casaments jueus.
La meva opinió és que va ser molt valent i va aconseguir el seu somni de tocar el violí.
M'ha sorprès molt que el mateix diguès que la seva vida començava als 15 anys. També m'ha sorprès molt que siguès on siguès, ell volia marxar del seu país. M'he fixat que a ell no li agradava la música clàssica, que és la que tocava el seu pare i que ell quan tocava, introduia comèdia. La veritat és que ell sempre tirava cap endavant encara que li passessin desgràcies. Com que se li cremès el pis d'Alemanya... Per a mi, ell es mereixeia una infància millor.